2 de març de 2017
Si
tu vols
Evangeli
(Lc 9,22-25)
Qui
perdi per mi la seva vida la salvarà
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «El
Fill de l'home ha de patir molt: els notables, els grans sacerdots i els
mestres de la Llei l'han de rebutjar, ha de ser mort, i ressuscitarà el tercer
dia». I deia a tothom: «Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix,
que prengui cada dia la seva creu i m'acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida
la perdrà, però el qui la perdi per mi la salvarà. Què traurà un home d'haver
guanyat tot el món si es fa mal o es perd a sí mateix?»
“Si algú vol (venir amb mi) o seguir-me...” Crist no ens diu pas: si en
tens ganes, si et ve de gust, sinó “si tu vols”. Ens convida a escollir. Abans
que nosaltres, Ell va escollir la seva vida fins a la mort, per què d’altres
tinguin vida i vida en abundància.
Senyor, no sóc gran cosa. Malgrat la meva pobresa vull seguir-te. Són una
multitud els que ho han fet abans que jo: el jove diaca Vicenç, Francesc d’Assís,
Maximilià Kolbe, Teresa de Calcuta, Joana de Lestonnac, Nicolau Barré, i tants
altres anònims... Fes que sàpiga renunciar a mi mateix per seguir-te, sentint
la teva presència al meu costat.
Dimecres de Cendra
1 de març de 2017
Sota el segell del secret
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Mireu de no fer el bé davant de la gent perquè ho vegin, ja que així no podríeu esperar la recompensa del vostre Pare del cel.
Per tant, quan dónes als qui ho necessiten, no ho anunciïs a toc de trompeta, com ho fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers perquè tothom els alabi. Us ho dic amb tota veritat: Ja tenen la recompensa. Tu, quan ajudes els altres, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè el teu gest quedi secret. El teu Pare, que veu tot el que és secret, t'ho recompensarà.
I quan pregueu, no feu com els hipòcrites, que els agrada plantar-se drets a les sinagogues o a les cantonades de les places perquè tothom vegi que preguen. Us ho dic amb tota veritat: Ja tenen la recompensa. Tu, quan preguis, tanca't amb pany i clau i prega el teu Pare, present en els llocs més amagats, i ell, que veu el que és amagat, t'ho recompensarà.
I quan dejuneu, no feu un posat trist, com els hipòcrites, que es desfiguren la cara perquè tothom noti que dejunen. Us ho dic amb tota veritat: Ja tenen la recompensa. Tu, quan dejunis, renta't la cara i posa't perfum perquè la gent no sàpiga que dejunes, sinó només el teu Pare, i ell, per a qui no hi ha secrets, t'ho recompensarà».
Almoina en secret. Dejuni en secret. Pregària en secret.
Què és aquest mania del secret? La religió, hauria de ser un assumpte privat, com diuen alguns?
Sobretot no ensenyeu la creueta que porteu penjada al coll?
No serà, potser, que lo essencial és inefable, que tot es passa dins la nostra intimitat?
Què són l’almoina, el dejuni, la pregària...
Si no és posar al descobert el nostre ser més profund, en la seva relació amb l’Altre, amb els altres?
Senyor, vós sou aquí i m’escolteu, en el més pregon del meu ésser.
Davant vostre em despullo de tota hipocresia. Sóc el que sóc i la vostra paraula m’omple.
Ajudeu-me a abandonar-me per acostar-me més a Vós i al proïsme.
